El salar nou paràdigme turístic.
El turisme ha envaït els salar i les ancestrals tradicions i costums de les poblacions de la zona topen de cop amb caravanes de turistes arribats d’arreu del món.
Són centenars les agències i pàgines web que programen travessies i tota mena d’expedicons pel salar i els seus entorns. Però, aquest explosió no s’ha produït per sí sola l’any 2004, el llavors president Carlos Mesa, en un espectacular mostra folklòrica que va portar participans d’arreu del món va declarar el salar d’Uyuni imatge del turisme nacional.
Aquest acte va tenir molta repercussió en la prensa nacional i internacional i era el llançament mundial, l’obertura de la beda, una gran mostra de la espectacularitat dels seus paisatges i la peculiaritat i simpatia de la seva gent. Turistes a Bolívia ús hi esperem. Ara bé, el govern Bolivià tenia la feina feta amb els impresionants paratges naturals que conformen la zona.
Aquests paratges conformen el Refugi de Reserva Andina Eduardo Averoa, que ocupa una superfície de 714.000 ha on s’hi poden trobar volcans, aigües termals, llacunes de colors salars. Tot això i la seva topografia en general, li confereixen a la regió un encant i una bellesa inigualables. Els seus indrets més carcterístics a part del propi salar són els següents:
Llacuna vermella.
És un impresionant llac vermell d’uns 60km2 situat a més de 4.000 metres del nivell del mar, les temperatures de les seves aigües varien entre el 10o positius i els 10onegatius, i la profunditat mitjana és de 35 cm. El color vermell de les seves aigües és degut a un conjunt d’algues que poblen el llac.
El turisme ha envaït els salar i les ancestrals tradicions i costums de les poblacions de la zona topen de cop amb caravanes de turistes arribats d’arreu del món.
Són centenars les agències i pàgines web que programen travessies i tota mena d’expedicons pel salar i els seus entorns. Però, aquest explosió no s’ha produït per sí sola l’any 2004, el llavors president Carlos Mesa, en un espectacular mostra folklòrica que va portar participans d’arreu del món va declarar el salar d’Uyuni imatge del turisme nacional.
Aquest acte va tenir molta repercussió en la prensa nacional i internacional i era el llançament mundial, l’obertura de la beda, una gran mostra de la espectacularitat dels seus paisatges i la peculiaritat i simpatia de la seva gent. Turistes a Bolívia ús hi esperem. Ara bé, el govern Bolivià tenia la feina feta amb els impresionants paratges naturals que conformen la zona.
Aquests paratges conformen el Refugi de Reserva Andina Eduardo Averoa, que ocupa una superfície de 714.000 ha on s’hi poden trobar volcans, aigües termals, llacunes de colors salars. Tot això i la seva topografia en general, li confereixen a la regió un encant i una bellesa inigualables. Els seus indrets més carcterístics a part del propi salar són els següents:
Llacuna vermella.
És un impresionant llac vermell d’uns 60km2 situat a més de 4.000 metres del nivell del mar, les temperatures de les seves aigües varien entre el 10o positius i els 10onegatius, i la profunditat mitjana és de 35 cm. El color vermell de les seves aigües és degut a un conjunt d’algues que poblen el llac.
Font: www.skyscrapercity.com.
“El sol de Mañana”
El sol de Mañana és una àrea ubicada al sud de la Llacuna Vermella que ocupa una superfície d’un km2 la principal característica de la qual és la intensa activitat geotèrmica i volcànica, que permeten veure lava en constant ebullició i que en determinades hores del dia emergeixen columnes de vapor que poden arribar als 100 metres d’altura. Aquest camp geotèrmic es troba apròximadament a 5.000 metres d’altura.
El sol de Mañana és una àrea ubicada al sud de la Llacuna Vermella que ocupa una superfície d’un km2 la principal característica de la qual és la intensa activitat geotèrmica i volcànica, que permeten veure lava en constant ebullició i que en determinades hores del dia emergeixen columnes de vapor que poden arribar als 100 metres d’altura. Aquest camp geotèrmic es troba apròximadament a 5.000 metres d’altura.
Font: www.online-spanisch.comLlacuna verda.
Es tracta d’un llac de 17 km2 les aigües del qual tenen un gran contingut de magnesi que dóna un toc verdós al seu color.
Font: www.alovelyworld.com.El poble de Colchani.
Colchani és considerat per a molts com l’entrada al salar. Aquest és una petita comunitat ocupada per unes desenes de famílies d’origen quechua. Aquestes famílies porten tota la seva vida vivint del salar, del seu treball manual , lluny de la civilització i de les seves formes, al ritme de les seves tradicions i costums.
Morfològicament, el poble és una agrupació de cases, la majoria abandonades, al voltant de una via ferroviària en desús. Probablament el període de màxima explandor de Colchani devia ser quan per allà hi circulaven trens, però avui dia Colchani sembla més un poble fantasma que no pas una destinació turística.
Possiblament per aquestes raons, les primeres visites turístiques molestaven als seus habitants, desconfiats dels estrangers i reacis a ser fotografiats. Però, a mida que el salar d’Uyuni es va donant a conèixer com una de les maravelles naturals del planeta, la seva població es comença a acostumar a les forgonetes cargades de turistes i a la gent forània. No només això, sinó que comencen a veure totes aquestes visites com una font alternativa d’ingessos al salar.
Ara bé, la principal matèria prima continua sent la sal, però ara en forma de figures, joiers, gerros i tota mena de utencilis.
Fa uns anys, es va crear el museu de la sal de la comunitat de sal, i un dels més grans reclams és un hotel completament realitzat en sal en ple salar.
Tot i això, aquests artesans demanen que es consideri que els turistes paguin una tarifa al entrar al salar, per tal de millorar les condicions de les seves comuitats i preservar el preciat recurs, ja que l’arribada amenaça aquest i a les seves costums i ancestrals tradicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada