Recursos minerals existents al salar d’Uyuni.
En els espais intersitials de la costra salina i per sota d’ella es troba la salmorra es estat semilíquid. Aquesta salmorra conté en solució diversos elements minerals que conformen els recursos existens del salar.
Un analísis realitzat per la OTSOM ( Institut Francés de Investigació per al Desenvolupament enCooperació) va determinar les següents quantitats dels diferents minerals.
En els espais intersitials de la costra salina i per sota d’ella es troba la salmorra es estat semilíquid. Aquesta salmorra conté en solució diversos elements minerals que conformen els recursos existens del salar.
Un analísis realitzat per la OTSOM ( Institut Francés de Investigació per al Desenvolupament enCooperació) va determinar les següents quantitats dels diferents minerals.
Comparant aquestes reserves amb les 64.000 milions de tones de sal resulten força insignificants, però en molts casos, com en el liti, aquestes reserves són la meitat del total mundial.
Pel que fa a la concentració de les reserves dels diferents elements existents, aquesta no és igual ni homogènia en el conjunt del territori. Per exemple, i segons l’informe de la ORSTOM, el litit es concentra de forma particular en la part sud, en la desembocadura del riu Gran de Lípez. Els nivells de litit en el curs de la desembocadura són més alts i disminueixen a mesura que s’allunyen d’aquesta.
El mateix succeeix amb el Bor o la Ulexita, d’aquesta manera les majors explotacions de Ulexita també se situen als marges de la desembocadura del riu Gran.
La sal com a font de vida.
Considerada com indispensable per a la subsistència humana, la sal ha tingut en altres moments de la història un alt valor simbòlic i comercial. L’extracció de la sal del salar d’Uyuni és una pràctica ancestral pels pobles de la regió, sobretot per Uyuni i Colchani, constituint el factor fonamental de l’economia d’aquesta regió andina i en un element indispensable en la seva alimentació i indústria de la regió andina corresponent a l’actual territori bolivià.
Antigament, la sal era utilitzada pels pescadors peruans de la costa per preservar el peix i a les zones andines per fer el “charqui” , carn de xai o de llama banyada amb sal i secada al sol.
A l’època colonial, el descobriment del mètode per obtenir plata d’amalgamació anomenat de pati, que consisteix en extreure plata d’altres minerals barrejant mercuri amb sal per després amalgamarlos amb minerals i que deixi anar la plata, va portar a la zona de Potosí al seu màxim d’extracció i de beneficis. Aquest mètode d’amalgamació es duia a terme amb els minerals de plata del “Cerro Rico”, el mercuri provinent de les mines de Hunacavélic del Perú i la sal del salar de Uyuni.
A mitjans del segle XIX es va construir una línia de tren que connectava els pobles de Colchani i Uyuni amb els ports del Pacífic. Aquesta era utilitzada pel transport de sal fins a la costa per a la seva exportació. Aquesta va quedar en desús fa aproximadament 70 anys.
Avui en dia, l’extracció del salar d’Uyuni és de principis bàsics, sense l’existència de processos tecnològics avançats d’industrialització o d’ús extensiu. Es treball com es diria coloquialment a pic i pala.
La sal que s’extreu s’utilitza essencialment per al consum, sal gruixuda, per a l’artesenia de sal i per a la construcció mitjançant blocs de sal molt comuna a la zona.
El liti d' Uyuni, la nova gallina dels ous d'or.
Actualment el liti s’ha revaloritzat per la seva possibilitat de substituir en un futur el petroli. El salar d’Uyuni és la reserva natural de la meitat d’aquest material al món. Aquest fet a comportat que un gran nombre d’empreses de Japó, com la Mitsubichi o Suumitomo, i d’Europa, principalment la francesa Bolloré, mostrin el seu interès en la construcció de plantes per a la seva extracció. Aquestes empreses vinculades al sector automobilístic, han despertat el seu interès per la zona, més concretament pel liti de la zona, davant la possibilitat de fabricar cotxes moguts per aquest material.
De fet, l’empresa francesa té una posició més que privilegiada, després de que el president bolivià es reunís, el passat mes de febrer, amb el seu homònim francès per aprovar un programa de col·laboracions per al desenvolupament de la indústria d’hidrocarburs i de liti boliviana.
Per altra banda, la política del govern de Morales s’ha centrat sempre en la nacionalització d’empreses estrangeres sobretot les dedicades als hidrocarburants. Seguint aquesta línia, Morales no està disposat a renunciar a tal font de riquesa i pretén que l’explotació d’aquest preuat recurs, i la riquesa que aquest pugui generar estigui en mans bolivianes i sobretot dels indígenes de la zona, els quals en són els principals propietaris morals. La defensa dels seus drets és una altra tret distintiu del govern Moralenc.
Així doncs, es preveu que la primera planta pilot comenci a operar, sota finançament bolivià i amb control social, el proper mes de desembre. Tot i aquest primer pas de distenciació de les empreses forànies, el govern bolivià és conscient que per a una major i millor explotació de liti del salar necessita socis i l’entrada de la francesa Bolloré és imminent.
Pel que fa a la concentració de les reserves dels diferents elements existents, aquesta no és igual ni homogènia en el conjunt del territori. Per exemple, i segons l’informe de la ORSTOM, el litit es concentra de forma particular en la part sud, en la desembocadura del riu Gran de Lípez. Els nivells de litit en el curs de la desembocadura són més alts i disminueixen a mesura que s’allunyen d’aquesta.
El mateix succeeix amb el Bor o la Ulexita, d’aquesta manera les majors explotacions de Ulexita també se situen als marges de la desembocadura del riu Gran.
La sal com a font de vida.
Considerada com indispensable per a la subsistència humana, la sal ha tingut en altres moments de la història un alt valor simbòlic i comercial. L’extracció de la sal del salar d’Uyuni és una pràctica ancestral pels pobles de la regió, sobretot per Uyuni i Colchani, constituint el factor fonamental de l’economia d’aquesta regió andina i en un element indispensable en la seva alimentació i indústria de la regió andina corresponent a l’actual territori bolivià.
Antigament, la sal era utilitzada pels pescadors peruans de la costa per preservar el peix i a les zones andines per fer el “charqui” , carn de xai o de llama banyada amb sal i secada al sol.
A l’època colonial, el descobriment del mètode per obtenir plata d’amalgamació anomenat de pati, que consisteix en extreure plata d’altres minerals barrejant mercuri amb sal per després amalgamarlos amb minerals i que deixi anar la plata, va portar a la zona de Potosí al seu màxim d’extracció i de beneficis. Aquest mètode d’amalgamació es duia a terme amb els minerals de plata del “Cerro Rico”, el mercuri provinent de les mines de Hunacavélic del Perú i la sal del salar de Uyuni.
A mitjans del segle XIX es va construir una línia de tren que connectava els pobles de Colchani i Uyuni amb els ports del Pacífic. Aquesta era utilitzada pel transport de sal fins a la costa per a la seva exportació. Aquesta va quedar en desús fa aproximadament 70 anys.
Avui en dia, l’extracció del salar d’Uyuni és de principis bàsics, sense l’existència de processos tecnològics avançats d’industrialització o d’ús extensiu. Es treball com es diria coloquialment a pic i pala.
La sal que s’extreu s’utilitza essencialment per al consum, sal gruixuda, per a l’artesenia de sal i per a la construcció mitjançant blocs de sal molt comuna a la zona.
El liti d' Uyuni, la nova gallina dels ous d'or.
Actualment el liti s’ha revaloritzat per la seva possibilitat de substituir en un futur el petroli. El salar d’Uyuni és la reserva natural de la meitat d’aquest material al món. Aquest fet a comportat que un gran nombre d’empreses de Japó, com la Mitsubichi o Suumitomo, i d’Europa, principalment la francesa Bolloré, mostrin el seu interès en la construcció de plantes per a la seva extracció. Aquestes empreses vinculades al sector automobilístic, han despertat el seu interès per la zona, més concretament pel liti de la zona, davant la possibilitat de fabricar cotxes moguts per aquest material.
De fet, l’empresa francesa té una posició més que privilegiada, després de que el president bolivià es reunís, el passat mes de febrer, amb el seu homònim francès per aprovar un programa de col·laboracions per al desenvolupament de la indústria d’hidrocarburs i de liti boliviana.
Per altra banda, la política del govern de Morales s’ha centrat sempre en la nacionalització d’empreses estrangeres sobretot les dedicades als hidrocarburants. Seguint aquesta línia, Morales no està disposat a renunciar a tal font de riquesa i pretén que l’explotació d’aquest preuat recurs, i la riquesa que aquest pugui generar estigui en mans bolivianes i sobretot dels indígenes de la zona, els quals en són els principals propietaris morals. La defensa dels seus drets és una altra tret distintiu del govern Moralenc.
Així doncs, es preveu que la primera planta pilot comenci a operar, sota finançament bolivià i amb control social, el proper mes de desembre. Tot i aquest primer pas de distenciació de les empreses forànies, el govern bolivià és conscient que per a una major i millor explotació de liti del salar necessita socis i l’entrada de la francesa Bolloré és imminent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada