diumenge, 14 de juny de 2009

El Salar d'Uyuni

Descripció general.

El salar d’Uyuni està situat a l’altiplà bolivià al sudoest del país, prop de la frontera amb Xile. Amb 10.582 km2 de superfície és el desert de sal més gran del món, unes 25 vegades les planícies de sal de Bonneville als Estats Units. Es troba a 3.663 metres del nivell del mar. Administrativament, forma part del departament de Potosí, a la província Daniel Campos.
L’àrea que avui ocupa aquest gran desert és de 150 km de nord a sud i de 250 km d’est a oest. La seva profunditat és de 120 metres compostos de capes de salmorra i fang lacustre. Existeixen aproximadament 11 capes de sal, la gruixor de les quals va dels 2 als 10 metres. La capa superficial és de 10 metres de sal pura.

Aquesta salmorra es compon de liti, bor, potassi, magnesi, carbonats (bòrax) i sulfats de sodi. Un mineral molt interessant és la ulexita que és transparent i té la capacitat de refractar a la superfície de la pedra la imatge del que hi ha a sota. Aquest salar es considera que és la major reserva de liti del món, encara que és molt difícil la seva extracció per la falta d'aigua.

La importància del liti rau en que pot ser un substitut energètic del petroli, aquest fet ha comportat que empreses com la francesa Bolloré expressessin la seva voluntat de investigació, exploració, explotació i industrialització.

S’estima que al salar d’Uyuni hi ha uns 64 mil milions de tones de sal, de les quals se n’extrauen unes 25 mil a l’any. Tota la gent que es dedica a l’extracció de sal pertanyen a la cooperativa de Colchani i ho fan de forma artesenal.

Piles de sal. Font: viquipèdia.

A causa de les seves grans dimensions, a l’alt percentatje de superfície llisa i a la seva gran reflectivitat; durant l’època hivernal en que el salar està completament sec, la seva superfície és cinc vegades millor per a calibrar els satèlits que la utilització de la de l’oceà.


El salar d'Uyuni desde l'espai. Font: Ing. Carlos M. Rojas.

Gènesi.

Fa milions d’anys, la zona on avui trobem el salar d’Uyuni era el fons d’un oceà. La contínua desecació d’aquest va deixar pas a un mar interior que va existir durant el pleistocè, fa uns 40 mil anys.

Aquest s’anomenà llac Ballivan i cubria tot l’altiplà andí. El seu litoral era uns 50 metres més alt que el nivell actual del llac Titicaca. La desecació del llac Ballivan va formar dos llacs més petits el ja esmentat Titicaca, a la frontera entre el Perú i Bolívia, i el Minchin (35.000 – 25.000 abans de la nostra era) la superfície d’aquest era probablament d’uns 43.000 km2.
Posteriorment, cap a finals del pleistocè (15.000 abans de la nostra era), aquest va anar perdent superfície generant un altre llac de menors dimensions nominat Tauca (13.000 – 10.000 abans de la nostra era). Aquest estava conformat per tres llacs menors conectats entre si per estrets. Aquests llacs eren el Poopo, amb una superfície de 12.400 Km2; el Coipasa, amb 11.000 Km2 i l’Uyuni, amb uns 20.000 km2.

Finalment, la conca de l’Uyuni va quedar aïllada de les altres durant els últims 10.000, coincidint aproximadament amb la última glaciació. És a dir, la concentració de sal d’Uyuni té una antiguitat de prop de 10.000 anys.

Formació del salar.

Els depòsits de sal del salar d’Uyuni han singut conformats principalment per l’evaporació dels llacs interiors, i a l’arrossagament aluvial o glacial durant els períodes Terciari i Quaternari.

En les regions àrides, generalment l’evaporació és major que les precipitacions. Les sals, a través de la pluja, són arrencades de les parets del volcans i portades a la part baixa on es formen llacunes. Aquestes llacunes no tenen cap afluent ni cap altra sortida que no sigui l’evaporació.

Al ser les sals més pesades, aquestes resten a la llacuna mentre que l’aigua és evaporada. Lentament va augmentant la saturació o l’alta concentració de les sals i paulatinament es van forman depòsits de sal, denses poroses i amb crostes sòlides.
Part del continguts salins són procedents de l’activitat volcànica existent a la zona, entre els quals destaca el volcà Tunupa com el més important.

Clima.

El salar d’Uyuni és la regió més freda de Bolívia,a l’hivern, durant la nit arriba als 20oC sota zero, durant el dia, a causa de la inclament irradiació solar, pot arribar fins als 14, aquesta gran osil·lació tèrmica és característica dels climes desèrtics.
La temeratura mitjana és de 8oC, amb una humitat relativa del 37%.

La precipitació mitjana és de 160 mm que es corresponen principalment al període que va de desembre a març. Es consideren, aproximadament 200 dies de gelades a l’any, principalment de maig a agost.

La zona careix, pràcticament, de recursos hídrics importants, tant sols la zona sud, on hi desemboquen els rius Gran i Puca Mayu provinents de la serralada de Lípez, s’hi forma una zona d’aigües estancades, però els nivells resten sempre molt baixos.
Així doncs, aquesta zona semidesèrtica és gens apte per a l’agricultura i tant sols s’hi troba una escasa vegetació arbustiva, però sobretot de cactus a la zona coneguda com a isla del Pescado.

Biodiversitat.

L’adversitat climàtica i la completa salinitat del seu sòl comporta que al salar sigui molt difícil trobar-hi vida vegetal o animal, tot i així és possible. A la zona nord del salr s’hi troben un seguit de illes de terra la més popular de les quals és la que es coneix com a “isla del pescado”.

En aquestes illes desèrtiques i de escarpada orografia hi podem trobar una petita comunitat arbustiva, però el que més hi destaca és la nombrosa presència de l’espècie de cactus gegants Trichocereus pasacana, aquests poden arribar a medir fins a 10 metres hi són un element característic del salar.
Pel que fa a la vida animal, aquesta és més difícil de trobar al salar pròpiament tret del mes de novembre. Durant aquest mes el salar es converteix en lloc de cria de tres espècies diferents de flamencs: Phoenicopterus andinus ( flamenc andí), Phoenicopterus chilensis (flamenc xilè), Phoenicopterus jamesi ( parina xica).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada