diumenge, 14 de juny del 2009
Introducció.
El Salar d'Uyuni
El salar d’Uyuni està situat a l’altiplà bolivià al sudoest del país, prop de la frontera amb Xile. Amb 10.582 km2 de superfície és el desert de sal més gran del món, unes 25 vegades les planícies de sal de Bonneville als Estats Units. Es troba a 3.663 metres del nivell del mar. Administrativament, forma part del departament de Potosí, a la província Daniel Campos.
L’àrea que avui ocupa aquest gran desert és de 150 km de nord a sud i de 250 km d’est a oest. La seva profunditat és de 120 metres compostos de capes de salmorra i fang lacustre. Existeixen aproximadament 11 capes de sal, la gruixor de les quals va dels 2 als 10 metres. La capa superficial és de 10 metres de sal pura.Aquesta salmorra es compon de liti, bor, potassi, magnesi, carbonats (bòrax) i sulfats de sodi. Un mineral molt interessant és la ulexita que és transparent i té la capacitat de refractar a la superfície de la pedra la imatge del que hi ha a sota. Aquest salar es considera que és la major reserva de liti del món, encara que és molt difícil la seva extracció per la falta d'aigua.
La importància del liti rau en que pot ser un substitut energètic del petroli, aquest fet ha comportat que empreses com la francesa Bolloré expressessin la seva voluntat de investigació, exploració, explotació i industrialització.
S’estima que al salar d’Uyuni hi ha uns 64 mil milions de tones de sal, de les quals se n’extrauen unes 25 mil a l’any. Tota la gent que es dedica a l’extracció de sal pertanyen a la cooperativa de Colchani i ho fan de forma artesenal.
Piles de sal. Font: viquipèdia.
A causa de les seves grans dimensions, a l’alt percentatje de superfície llisa i a la seva gran reflectivitat; durant l’època hivernal en que el salar està completament sec, la seva superfície és cinc vegades millor per a calibrar els satèlits que la utilització de la de l’oceà.
El salar d'Uyuni desde l'espai. Font: Ing. Carlos M. Rojas.
Gènesi.
Fa milions d’anys, la zona on avui trobem el salar d’Uyuni era el fons d’un oceà. La contínua desecació d’aquest va deixar pas a un mar interior que va existir durant el pleistocè, fa uns 40 mil anys.
Aquest s’anomenà llac Ballivan i cubria tot l’altiplà andí. El seu litoral era uns 50 metres més alt que el nivell actual del llac Titicaca. La desecació del llac Ballivan va formar dos llacs més petits el ja esmentat Titicaca, a la frontera entre el Perú i Bolívia, i el Minchin (35.000 – 25.000 abans de la nostra era) la superfície d’aquest era probablament d’uns 43.000 km2.
Posteriorment, cap a finals del pleistocè (15.000 abans de la nostra era), aquest va anar perdent superfície generant un altre llac de menors dimensions nominat Tauca (13.000 – 10.000 abans de la nostra era). Aquest estava conformat per tres llacs menors conectats entre si per estrets. Aquests llacs eren el Poopo, amb una superfície de 12.400 Km2; el Coipasa, amb 11.000 Km2 i l’Uyuni, amb uns 20.000 km2.
Finalment, la conca de l’Uyuni va quedar aïllada de les altres durant els últims 10.000, coincidint aproximadament amb la última glaciació. És a dir, la concentració de sal d’Uyuni té una antiguitat de prop de 10.000 anys.
Formació del salar.
Els depòsits de sal del salar d’Uyuni han singut conformats principalment per l’evaporació dels llacs interiors, i a l’arrossagament aluvial o glacial durant els períodes Terciari i Quaternari.
En les regions àrides, generalment l’evaporació és major que les precipitacions. Les sals, a través de la pluja, són arrencades de les parets del volcans i portades a la part baixa on es formen llacunes. Aquestes llacunes no tenen cap afluent ni cap altra sortida que no sigui l’evaporació.
Al ser les sals més pesades, aquestes resten a la llacuna mentre que l’aigua és evaporada. Lentament va augmentant la saturació o l’alta concentració de les sals i paulatinament es van forman depòsits de sal, denses poroses i amb crostes sòlides.
Part del continguts salins són procedents de l’activitat volcànica existent a la zona, entre els quals destaca el volcà Tunupa com el més important.
Clima.
El salar d’Uyuni és la regió més freda de Bolívia,a l’hivern, durant la nit arriba als 20oC sota zero, durant el dia, a causa de la inclament irradiació solar, pot arribar fins als 14, aquesta gran osil·lació tèrmica és característica dels climes desèrtics.
La temeratura mitjana és de 8oC, amb una humitat relativa del 37%.
La precipitació mitjana és de 160 mm que es corresponen principalment al període que va de desembre a març. Es consideren, aproximadament 200 dies de gelades a l’any, principalment de maig a agost.
La zona careix, pràcticament, de recursos hídrics importants, tant sols la zona sud, on hi desemboquen els rius Gran i Puca Mayu provinents de la serralada de Lípez, s’hi forma una zona d’aigües estancades, però els nivells resten sempre molt baixos.
Així doncs, aquesta zona semidesèrtica és gens apte per a l’agricultura i tant sols s’hi troba una escasa vegetació arbustiva, però sobretot de cactus a la zona coneguda com a isla del Pescado.
Biodiversitat.
L’adversitat climàtica i la completa salinitat del seu sòl comporta que al salar sigui molt difícil trobar-hi vida vegetal o animal, tot i així és possible. A la zona nord del salr s’hi troben un seguit de illes de terra la més popular de les quals és la que es coneix com a “isla del pescado”.
En aquestes illes desèrtiques i de escarpada orografia hi podem trobar una petita comunitat arbustiva, però el que més hi destaca és la nombrosa presència de l’espècie de cactus gegants Trichocereus pasacana, aquests poden arribar a medir fins a 10 metres hi són un element característic del salar.
Pel que fa a la vida animal, aquesta és més difícil de trobar al salar pròpiament tret del mes de novembre. Durant aquest mes el salar es converteix en lloc de cria de tres espècies diferents de flamencs: Phoenicopterus andinus ( flamenc andí), Phoenicopterus chilensis (flamenc xilè), Phoenicopterus jamesi ( parina xica).
Economia del Salar.
En els espais intersitials de la costra salina i per sota d’ella es troba la salmorra es estat semilíquid. Aquesta salmorra conté en solució diversos elements minerals que conformen els recursos existens del salar.
Un analísis realitzat per la OTSOM ( Institut Francés de Investigació per al Desenvolupament enCooperació) va determinar les següents quantitats dels diferents minerals.
Pel que fa a la concentració de les reserves dels diferents elements existents, aquesta no és igual ni homogènia en el conjunt del territori. Per exemple, i segons l’informe de la ORSTOM, el litit es concentra de forma particular en la part sud, en la desembocadura del riu Gran de Lípez. Els nivells de litit en el curs de la desembocadura són més alts i disminueixen a mesura que s’allunyen d’aquesta.
El mateix succeeix amb el Bor o la Ulexita, d’aquesta manera les majors explotacions de Ulexita també se situen als marges de la desembocadura del riu Gran.
La sal com a font de vida.
Considerada com indispensable per a la subsistència humana, la sal ha tingut en altres moments de la història un alt valor simbòlic i comercial. L’extracció de la sal del salar d’Uyuni és una pràctica ancestral pels pobles de la regió, sobretot per Uyuni i Colchani, constituint el factor fonamental de l’economia d’aquesta regió andina i en un element indispensable en la seva alimentació i indústria de la regió andina corresponent a l’actual territori bolivià.
Antigament, la sal era utilitzada pels pescadors peruans de la costa per preservar el peix i a les zones andines per fer el “charqui” , carn de xai o de llama banyada amb sal i secada al sol.
A l’època colonial, el descobriment del mètode per obtenir plata d’amalgamació anomenat de pati, que consisteix en extreure plata d’altres minerals barrejant mercuri amb sal per després amalgamarlos amb minerals i que deixi anar la plata, va portar a la zona de Potosí al seu màxim d’extracció i de beneficis. Aquest mètode d’amalgamació es duia a terme amb els minerals de plata del “Cerro Rico”, el mercuri provinent de les mines de Hunacavélic del Perú i la sal del salar de Uyuni.
A mitjans del segle XIX es va construir una línia de tren que connectava els pobles de Colchani i Uyuni amb els ports del Pacífic. Aquesta era utilitzada pel transport de sal fins a la costa per a la seva exportació. Aquesta va quedar en desús fa aproximadament 70 anys.
Avui en dia, l’extracció del salar d’Uyuni és de principis bàsics, sense l’existència de processos tecnològics avançats d’industrialització o d’ús extensiu. Es treball com es diria coloquialment a pic i pala.
La sal que s’extreu s’utilitza essencialment per al consum, sal gruixuda, per a l’artesenia de sal i per a la construcció mitjançant blocs de sal molt comuna a la zona.
El liti d' Uyuni, la nova gallina dels ous d'or.
Actualment el liti s’ha revaloritzat per la seva possibilitat de substituir en un futur el petroli. El salar d’Uyuni és la reserva natural de la meitat d’aquest material al món. Aquest fet a comportat que un gran nombre d’empreses de Japó, com la Mitsubichi o Suumitomo, i d’Europa, principalment la francesa Bolloré, mostrin el seu interès en la construcció de plantes per a la seva extracció. Aquestes empreses vinculades al sector automobilístic, han despertat el seu interès per la zona, més concretament pel liti de la zona, davant la possibilitat de fabricar cotxes moguts per aquest material.
De fet, l’empresa francesa té una posició més que privilegiada, després de que el president bolivià es reunís, el passat mes de febrer, amb el seu homònim francès per aprovar un programa de col·laboracions per al desenvolupament de la indústria d’hidrocarburs i de liti boliviana.
Per altra banda, la política del govern de Morales s’ha centrat sempre en la nacionalització d’empreses estrangeres sobretot les dedicades als hidrocarburants. Seguint aquesta línia, Morales no està disposat a renunciar a tal font de riquesa i pretén que l’explotació d’aquest preuat recurs, i la riquesa que aquest pugui generar estigui en mans bolivianes i sobretot dels indígenes de la zona, els quals en són els principals propietaris morals. La defensa dels seus drets és una altra tret distintiu del govern Moralenc.
Així doncs, es preveu que la primera planta pilot comenci a operar, sota finançament bolivià i amb control social, el proper mes de desembre. Tot i aquest primer pas de distenciació de les empreses forànies, el govern bolivià és conscient que per a una major i millor explotació de liti del salar necessita socis i l’entrada de la francesa Bolloré és imminent.
Turisme.
El turisme ha envaït els salar i les ancestrals tradicions i costums de les poblacions de la zona topen de cop amb caravanes de turistes arribats d’arreu del món.
Són centenars les agències i pàgines web que programen travessies i tota mena d’expedicons pel salar i els seus entorns. Però, aquest explosió no s’ha produït per sí sola l’any 2004, el llavors president Carlos Mesa, en un espectacular mostra folklòrica que va portar participans d’arreu del món va declarar el salar d’Uyuni imatge del turisme nacional.
Aquest acte va tenir molta repercussió en la prensa nacional i internacional i era el llançament mundial, l’obertura de la beda, una gran mostra de la espectacularitat dels seus paisatges i la peculiaritat i simpatia de la seva gent. Turistes a Bolívia ús hi esperem. Ara bé, el govern Bolivià tenia la feina feta amb els impresionants paratges naturals que conformen la zona.
Aquests paratges conformen el Refugi de Reserva Andina Eduardo Averoa, que ocupa una superfície de 714.000 ha on s’hi poden trobar volcans, aigües termals, llacunes de colors salars. Tot això i la seva topografia en general, li confereixen a la regió un encant i una bellesa inigualables. Els seus indrets més carcterístics a part del propi salar són els següents:
Llacuna vermella.
És un impresionant llac vermell d’uns 60km2 situat a més de 4.000 metres del nivell del mar, les temperatures de les seves aigües varien entre el 10o positius i els 10onegatius, i la profunditat mitjana és de 35 cm. El color vermell de les seves aigües és degut a un conjunt d’algues que poblen el llac.
El sol de Mañana és una àrea ubicada al sud de la Llacuna Vermella que ocupa una superfície d’un km2 la principal característica de la qual és la intensa activitat geotèrmica i volcànica, que permeten veure lava en constant ebullició i que en determinades hores del dia emergeixen columnes de vapor que poden arribar als 100 metres d’altura. Aquest camp geotèrmic es troba apròximadament a 5.000 metres d’altura.
Font: www.online-spanisch.comLlacuna verda.
Es tracta d’un llac de 17 km2 les aigües del qual tenen un gran contingut de magnesi que dóna un toc verdós al seu color.
Font: www.alovelyworld.com.El poble de Colchani.
Colchani és considerat per a molts com l’entrada al salar. Aquest és una petita comunitat ocupada per unes desenes de famílies d’origen quechua. Aquestes famílies porten tota la seva vida vivint del salar, del seu treball manual , lluny de la civilització i de les seves formes, al ritme de les seves tradicions i costums.
Morfològicament, el poble és una agrupació de cases, la majoria abandonades, al voltant de una via ferroviària en desús. Probablament el període de màxima explandor de Colchani devia ser quan per allà hi circulaven trens, però avui dia Colchani sembla més un poble fantasma que no pas una destinació turística.
Possiblament per aquestes raons, les primeres visites turístiques molestaven als seus habitants, desconfiats dels estrangers i reacis a ser fotografiats. Però, a mida que el salar d’Uyuni es va donant a conèixer com una de les maravelles naturals del planeta, la seva població es comença a acostumar a les forgonetes cargades de turistes i a la gent forània. No només això, sinó que comencen a veure totes aquestes visites com una font alternativa d’ingessos al salar.
Ara bé, la principal matèria prima continua sent la sal, però ara en forma de figures, joiers, gerros i tota mena de utencilis.
Fa uns anys, es va crear el museu de la sal de la comunitat de sal, i un dels més grans reclams és un hotel completament realitzat en sal en ple salar.
Tot i això, aquests artesans demanen que es consideri que els turistes paguin una tarifa al entrar al salar, per tal de millorar les condicions de les seves comuitats i preservar el preciat recurs, ja que l’arribada amenaça aquest i a les seves costums i ancestrals tradicions.